Com em pot ajudar els serveis d’orientació laboral?

Autora: Amalia López Acera, community mànager del SERVEF

La figura de les persones que treballen en el servei d’orientació laboral és clau dins de les estructures dels serveis públics d’ocupació i és un dels serveis més demandats pels ciutadans/es. Moltes persones qüestionen el seu treball perquè desconeixen en molts casos els avantatges que pot tindre el fet de recórrer a ells.

Estem acostumats a creure que sols podem resoldre els nostres problemes, d’ací que moltes persones no acudisquen a la psicologia si tenen un problema, a la mediació familiar o com és el cas, a l’orientació laboral. Tots creiem que sabem com buscar ocupació, i que si no la trobem és perquè no hi ha ofertes de treball, no perquè no sabem com fer-ho.

Orientació

En una situació com la que hem viscut en les últimes dècades en què hi havia més ofertes de treball que persones demandants, la seua funció pareixia no tindre molt de sentit ja que era fàcil trobar ocupació. Però en uns moments com els actuals en què el mercat laboral ha patit importants canvis, no sols per la reducció del nombre d’ofertes, sinó per altres factors afegits com el canvi de perfils professionals, la forma com les empreses busquen i seleccionen les persones candidates, o la necessitat de comptar amb noves habilitats o skills fa que la seua funció haja pres importància.

En què pot ajudar-nos els serveis d’orientació laboral?

  • Primer de tot és que ens oferix una atenció personalitzada. S’ha acabat el temps en què es donaven “receptes” iguals per a totes, ja que no és el mateix una persona que tinga formació universitària que una que no tinga estudis, ni persones amb 25 anys a unes altres que passen dels 50. Les persones que treballen en l’orientació laboral ens donaran una atenció personalitzada en funció de les nostres circumstàncies personals i professionals. Per a això utilitzen l’IPI, itinerari personalitzat d’inserció.
  • Dissenyar una estratègia de cerca d’ocupació. No es tracta d’enviar centenars de currículums a manera de spam o visitar empreses de forma aleatòria com solíem fer fa uns anys. Encara hi ha moltes persones que comenten “aniré al polígon a deixar currículums”, hui eixa tàctica ja no funciona. L’orientació laboral ens ajuda a saber com podem dissenyar la nostra estratègia de cerca perquè siga el més efectiva possible seleccionant on hem d’anar, no es tracta tant de la quantitat de currículums que enviem sinó de la forma en què generem les oportunitats professionals.
  • Definir el perfil professional que ens fa falta per a adequar-nos a les necessitats actuals del mercat laboral. Pot ser que siga necessari un curs de formació concret (factura plus, certificat de professionalitat o un mòdul de formació professional) o bé dir-nos que no cal ja que tenim la formació adequada i que no obstant això és important desenvolupar una habilitat com el maneig de xarxes socials professionals com ara LinkedIn.
  • Fixar el nostre objectiu laboral i ajudar-nos en la presa de decisions sobre una opció o una altra, mostrant-nos els avantatges i inconvenients de triar per exemple entre preparar unes oposicions, muntar-nos un negoci o buscar ocupació per compte d’altre. Elaborar junts un DAFO és important ja que ens ajuda a ser realistes sobre les opcions que remenem. Moltes vegades demanem consells a familiars o amics però és recomanable comptar amb un professional objectiu que ens ajude a prendre una decisió.
  • Elaborar un bon currículum. No sols en paper, sinó també un currículum 2.0 ja que en una situació com l’actual comptar amb un perfil en LinkedIn o beBee és igual d’important o més que tindre-ho en paper.
  • Saber com buscar ofertes a través d’internet en portals d’ocupació, en els serveis públics o com utilitzar l’autocandidatura en funció de la informació disponible en associacions empresarials, col·legis professionals i altres institucions.
  • Accedir als recursos de cerca d’ocupació que aquestes persones manegen. Aquelles persones que treballen l’orientació laboral dediquen gran part del seu treball a recopilar informació, enllaços o ferramentes que posen a la nostra disposició facilitant-nos l’accés a molts recursos que podem desconéixer i que ens poden ajudar tant en la formació com en la cerca d’ocupació.
  • Mostrar-nos quines són les nostres carències o fallades, o bé dir-nos el que estem fent bé. Ens poden ajudar a preparar una carta de presentació o com enfrontar-nos a una entrevista de treball. Per exemple en el SERVEF es fan tots els mesos tallers d’entrevista amb simulacions reals, exemples d’entrevistes dinàmiques, etc.
  • Suport emocional. Aquesta és potser una de les funcions més complicades que desenvolupen ja que quan una persona porta molt de temps desocupada apareixen sentiments com ara frustració o desmotivació que aquestes figures de l’orientació laboral ens poden ajudar a superar i a no deixar per impossible la cerca d’ocupació.

Tots les persones tenim sempre coses a aprendre. Les mateixes persones que treballen l’orientació laboral compten com cada dia aprenen alguna cosa de les persones a qui atenen i eixe aprenentatge ho van acumulant. Cada orientador/a atén a més de 1.000 persones desocupades cada any, per la qual cosa tenen un important bagatge del que funciona o no en la cerca d’ocupació.

Des de fa uns mesos en el SERVEF es pot sol·licitar cita prèvia per internet amb un/a orientador/a perquè ens atenga de forma personalitzada, al/ a la qual podrem acudir totes les vegades que ho necessitem, ja que cada persona té unes necessitats diferents i hi haurà gent que requerisca només d’una sessió, i altres en canvi, hauran d’acudir diverses vegades.

Posted in Orientació.